III Gran Ruta Serres de Mediona

Bones a tots. Aquest diumenge hem anat fins a Mediona a fer la III Marxa dels Senglars, una pedalada de 60km amb 2000. ( a mi me'n van sortir 63km amb 2200m).
La sortida era a les 9 am i feia una mica de fred 1ºC, tenint en compte que durant la setmana estaven a 0º doncs no ens podem queixar.
Com que hi havia tela marinera, ens ho vem prendre amb calma i vem sortir tot trankils, inclus fent-la petar amb companys. Al cap de pocs kilometres ja no feia gens de fred i les pujades apretaven. El circuit picava amunt molt trencakames. Abans del primer avituallament m'adelanta el cremakilometros, al km 16. Ell sempre s'ho pren de trankis al principi pero despres et passa que no el veus. Parem a l'avituallament (km 20), just a la carretera entre Rofes i la Llacuna, i ens endinsem fins a la pujada llarga del dia per un cami molt trenkacames que et posa el cos amb ordre, apart d'intentar seguir algu que esta mes fort que tu.
Per dins el bosc es fa una serie de pistes i corriols on realment em deixen bastant trinxat fins arribar a punta blava, on comença la pujada llarga del dia que ens portara a la Plana d'Ancosa fins arribar al Coll de la Rimbalda per un cami pedregos que et deixa apunt per afrontar el GR i pujar el Puig castella. La primera part de la pujada es fa dura pero a la segona despres d'haver menjat algun platan i barreta, ens recuperem i fem tot el GR bastant rapid. Just als ultims 200 metres abans d'arribar al Puigcastella haig de parar per les RAMPES. Coll.....ns quin mal. Faig dos estiraments i veig que passa. Pujo a la bicicleta i fem aquests pocs metres per encarar la famosa trialera del Puigcastellar, lloc fatidic on l'any passat em vaig fotre de cap. Aquest any encara esta mes bruta pel fang i les arrels pero seguint les instruccions per on passar del Gran Mestre, la fem sense posar peu a terra. Tot un exit amb 40km i no se quan desnivell que portavem. Baixo fins a la carretera de la Llacuna, a dalt al km 25, i fem el segon avituallament.
Estava cansat pero animat. Recuperem una miqueta i san tornem-hi. Ziga zaga , enfilem una estona la carena de dalt a la Llacuna i agafem una trialera molt guapa per on passem aprop del cementiri de la Llacuna. Aqui animat recuperem algunes posicions baixant bastant a fondo. Un cop baix i arribada a Rofes, ens arriba la pujada xunga del dia. Un pepino ombrivol amb fang, quan veig a dos de davant que al veure el pepino donen el tomb i els pregunto que passa. Diuen marxem cap a casa que aqui en ve una..... I jo acollonit molinete i amunt no portava mes de 300 metros que em pillen unes rampes que em començo a rebolcar per terra i no em recuperava. M'adelanten tots els que havia passat a la trialera i em veuen com un gos estirat a terra. Al cap d'uns minuts i pujar corrent-caminant, ja estava dalt de la bicicleta. Molinete i cap amunt. Per sort, tornava a tenir a la vista una altra vegada els que m'havien passat. Finalitzem aquesta pujada de Rofes, molt dura pel desnivell, per les rampes que havia tingut i per la kilometrada que portavem a sobre. Un cop dalt amb 52km, baixada a fondo on torno a adelantar els ja colegues i gas avall per cami ample fins arribar a la carretera de les llambardes. Alla tenim l'ultim control, on per sorpresa, enlloc d'anar cap dalt el coll de la barraca ens fan tornar a pujar amunt cap a la dreta direccio la Llacuna. Ens fan passar per uns corriols que ja m'estava cag......nt amb tot. Per acabar-ho d'adobar als pocs metres de començar la pujada plena de tobogans i pujar marges, pam tornat a estirar que tens mes rampes. Ja en portava tres. Aqui m'ho prenc amb calma i descanso una estoneta.Evidentment tots els que havia adelantat em torna a passar amb una cara de que fot aquest paio aqui assentat. Bueno, finalment arriba un conegut, el Torres, que m'enganxo a ell i fem el tros aquest de pujadetes per enfilar una altra vegada al Coll de la Barraca. La pujada la fem ve, anem xerrant explicant-nos batelletes, que si doble - rigida i quan ja estem dalt la carena comencem a apretar. Allo que en veiem a uns quants alla davant. I diem gasssssssssssssssssssssssss i planejant per la carena, allo que pensavem que estavem aprop.
Foto encara mes gas quan veig que havia deixat el company i comença baixada amb pista ample on torno a adelantar els amics que ens haviem adelantat varies vegades. Entrem ja a la ultima trialera gas a fondo, un tubo super llarg i humit amb bastantes pedres que l'he baixat rapid fins que he trobat un parell. Arribem a la pista ample i pim pam al final els adalanto amb baixada i em giro i veig el meu amic el Torres. Collons amb lo rapid que anava jo i aquest paio com deu haver baixat per recuperar-me ¿? Anem junts pero a fondo fins l'ultima sorpreseta que abans d'entrar a dins del poble ens fan fer unes pujadetes mes amb tobogans. Alla em semblava tenir rampes pero fins baix. I rem hem entrat amb el colega parlant de la baixada que haviem fet. Tenia merit com baixavem perque amb 60 i pico kms la trialerta l'hem feta prou be.

Bueno al final hem tardat 4:56 minuts i hem fet el 90. A la sortida erem 170 i 'n'ha plegat una bona colla fins a 35. Tambe he millorat el meu temps de l'any passat que sense ser tan dura l'he baixat amb 30 minuts. I el millor es que porto dies que nomes sortim un dia a la setmana.
Aixo si, un esta trinxat. Avui dilluns perfecte pero el diumenge a la tarda estava molt trinxat.

Cal dir que el Llibi ha fet la 4 posicio i que no s'ha trobat be. I que ha estat un bon entrenament.
Bueno, espero explicar-ne alguna mes d'aquestes batelletes.

Salut i cames.

3a Volta al Penedes 2009

Bueno, doncs ja en tenim una altre al sac.

160km i 3600m pel Penedes, sempre es maco. Espero que algun any us animeu a fer-la.

Tot comença amb un soparet a Penyafort el divendres a les 8:30 pm per anar fent ambient, on ens entreguen el roadbook i samarreta. Despres del soparet, briefing del roadbook, detallets dels pepinos i de l'orientació.

Doncs sortiem de Penyafort a les 7:21am, sempre hi ha un sorteig per l'ordre de sortida. Erem els sisens a la sortida, a partir de les 7:15, un cada minut. Aquesta es la fotografia de la sortida.

Només començar pepino asfaltat com sempre cap a la banda dels Sovals, retorn a Pontons, passant per la font de l'Oriol i ja travassem la Crta de Pontons a Santes Creus direcció Mas Fonoll, per començar la baixada forta. (Aquesta baixada, l'any passat era la pujada ultima del primer dia on es van fondre els ploms i tot el que portavem). Per contra, aquest any ens vem animar a la baixada i ja ens vem passar un gir a la dreta per lo que vem anar directa a Pla de Manlleu. Vem haver de retornar al final de la baixada per signar el control i començar la orientació. Alla ja ens havien passat un parell d'equips. Pero bueno, en aquest tram ja no teniem roadbook i el que vem fer va ser seguir el mapa per pujar fins a dalt. Sempre els trams d'orientació son de pujada. Alla també ens va passar algun equipillo, pero anavem fent.

Arribem a dalt, signar i avall cap a Aiguaviva (esmorzar:bikinis calentets) i cap a SAnt Jaume dels Domenys. Baixada llarga de 5km que conecte Aiguaviva amb Sant Jaume. Un cop allà ja tot pla, arribem fins a Bellvei, i ens endinsem cap a Rocallisa on anem a para amb algun sender-trailero, control i ja comencem a pujar, per despres baixar i anar a parar al pantano.

Es allà que ens adelanta un equip. Travessem el pantano i ja no parem de pujar fins a Mas Alta, i quasi al Pic de l'Aguila. Aqui vem estar una bona estona pujant, forces justes i caloreta.Baixem cap Daltmar i pillem el caminet del Golf que ja està quasi desaparegut, sobretot la part final.(Perill de caure).

Pugem i baixem fins a la muntanyeta on parem, ens assentem i dinem una mica. Jo allà tenia el meu sogre per si anava malament i no arribava a temps al casament. Pero era les 13:30 i li vaig dir que anava bé. Només portavem 10 equips a davant. Dinem, pasta+ arros, platans i molt liquid.

Pillem la bici i ens dirigim cap als Monjos, Torre de la Bleda, Can lleo i agafem el camí dels vietnamites per pujar riera amunt (La riera de sant Marti que passa per sota el tenis).

Allà ja veia que anava tocat i decideixo pendrem un gel d'aquells que ens donen, em pringo els dits i el maillot i cames. Recupero una mica un cop passat Sant Martí i arribant a Torrelles era un altre. Anem cap a les Dous i ultim control. Allà saludem al Llibert i per no fer el tomb, agafem escales amunt (aprox 150 escales amb la bici al coll) per no fer el tomet.

Pugem al clapi a un bon ritme i un cop a dalt la bassa, posem el Plat Gran per acabar de pujar i baixar.L'ultim trosset ja el vem fer a gas a fondo.

Arribem a Penyafort amb 10 equips al davant nostre. Son les 15:30aprox. 105 km i 2000 desnivell.Li deixo la bici amb el company que me la repassi, engrassi i gas a fondo amb el cotxe cap a Vila que tenim casament a les 18:00 a Sitges. Dutxeta i arassssss.

Procurem de no veure gaire alcohol al casament i l'endemà al matí amb 4 horetes i mitja dormint els nervis em traicionen i cap a dalt. Aquest cop no mengem truita de 4 ous sino un pot de mermelada.

Gas i amunt.

A la foto de la sortida del segon dia ja feia mes mala cara.

El segon dia l'ordre de sortida es l'invers al de la classificació.Nosaltres sortim els 12ens per la cua, pero tots els makines sorten darrera nostre.Sino et piques la cosa va bé pero potser vem apretar massa.Pugem directe cap a Mas Fonoll per uns bons pepinos, sempre et passa el fred al cap de 1km. Anem cap a Cal Soler i d'allà cap a la Rimbalda i el roure centenari de la Plana d'Ancosa. Alla signem i comença el tram d'orientació. Allà ja ens havia adelantat la Nuria Lauco, noia que camina tela marinera, entre d'altres.

Pugem direcció Puig Castellar. La veritat es que amb aquest control ja hi havia bastanta gent entre ells el Llibert. Alla ja comencem a anar una mica lents. Els kilometres passen factura i no vaig gaire fresc. El company ja badalla. Un cop dalt anem a la carretera de la Llacuna,a dalt, que es on hi ha el control de fi d'orientació. A partir d'allà ja baixem i recuperem. Anem cap Les Cases Noves (aprop) i pugem cap al Coll de la Barraca. D'allà tirem cap al castell de Fontrubi. Anavem un grupet de 6 o 8 bikers, incloent una noia.Un cop arribem al castell de Fontrubi, bicicleta al coll per baixar per trams totalment NO ciclables que recordaven les Guilleries. Es van fer dos trams de 200 metres cada un rollo marathon bike. Ara estem a dalt a Font Rubi. I d'alla enganxem cap a l'esquerra i avall una trialera per anar a repetir, val molt la pena.Baixem i baixem. Ens trobem a un grupet, un d'ells s'ha incrustat les ulleres al pomul de l'ull i s'avisa al control perque el portin a l'hospital. Esta ple de sang.

Continuem baixant i despres enganxem una altra pujada,rollo pujar Font Rubi on alla ja vaig ben tocat. Pugem i pugem dins arribar a sota cal Via, per la banda de la carretera de la Llacuna. Tenim un altre control on encara recordo lo bons que son els melons. Recuperem una mica i un pepino que tela marinera. Platillo i pinyó gran de bones a primeres. L'anem fent i ja ens comencem a trobar millor. Despres un cop dalt pillem una baixada ben guapa on anem a parar al Riu Foix i d'alla pujarem cap a l'Ermita de Foix amb alguns tomets que ens fan tastar pujades de caminar a peu. Un cop a Foix i coneixent el territori bastant be, ens regulem bastant per acabar fotent el pal a un pare i un fill que ens havien recuperat. I d'allà gas fins a l'arribada, baixant a tot drap.

55km. Una mica cansats.

Aqui podeu veure les classificacions.

Bueno ara que hem fet aquesta el proper cap de setmana anem a fer la Artec, pero SENSE APRETAR.

Salut i cames!!!

Scenic run

Hola vitibikers! Les fotos del Carles tenen molt bona pinta... sobretot pel tema d'anar fent cantera...

Ja fara uns dies vaig anar a una cursa escenica; no res de l'altre mon, 5K pels voltants del poblet de Corona del Mar. Pero he pensat que calia fer-ne esment ni que sigui per l'historial. Va estar prou entretingut, amb gent de totes les edats i un brunch al final que deu n'hi do (sushi, pizza, burritos, fruites, creme boule - i.e. crema catalana encara que ells no s'apiguen que es diu aixi, ...).

Us adjunto una foto. Com podeu observar, anava jo molt mes acalorit que la xati del darrera (i que la del davant).

Salut i cames amics.
Jordi

Túnels, viaductes i paisatges

Aquest cap de setmana hem gaudit d'una pedalada en família per la via verda que que va des d'Horta de Sant Joan fins a l'estació de Pinell de Brai. Si el que busques és una sortida amb dificultat tècnica millor que miris un altre post, per que aquest va per una pista semi-asfaltada i tot el recorregut és baixada durant els 20 km. Tot i aquestes facilitats varem utilitzar els serveis de www.esgambi.com per a que ens remuntessin des de Pinell de Brai fins a Horta, per així estalviar-nos la pujada de tornada.


El recorregut és ideal per anar amb canalla o amb bikers que no estan molt en forma. Alerta! que si es fa el recorregut de pujada i baixada ja és una altra cosa. També es pot allargar començant des d'Amposta o continuant per la Vall de Zafán.


L'encant de la ruta està en els túnels, els viaductes, les estacions abandonades, els pobles i els paisatges. Si mai us ve de gust fer aquest tram de via verda NO us deixeu una llum perque cap dels túnels (excepte un) no tenen il·luminació i n'hi ha 3 o 4 en els que et quedes totalment a les fosques durant uns 200 metres.

Amb la Gisela sembla que li va agradar, tot i que durant bona part del recorregut va preferir fer una bona becaina

Salut i cames!

Rattle snake! Top of the World

Be nois, despres d'unes setmanes de creixer terenyines a la bici per motius de visites familiars, avui per fi he fet una sortideta que ha valgut la pena i que em dona mes de 100 punts (ranking geoladders). Un total de 63 kilometres i 4000 peus de desnivell, uns 1300 metres diguessim.

La ruta et puja al Top of the World, una muntanyeta arran de mar amb vistes maques de Laguna.

L'aventura ha estat doblement gratificant quan tot pujant per un single trail la mare natura m'ha obsequiat amb un regalet: una colorida rattle snake o serp de cascabell.

Adjunta la foto per a que tots la puguem disfrutar.

El link del track (no us oblideu d'apretar el buto PLAY)

http://www.geoladders.com/gps_route_racer.php?route_id=24072

Salut, cames i fins a la proxima.

Jordi

Nova Adquisició: TRAILGATOR

Aqui us adjunto el meu ultim juguet que avui es la segona vegada que practiquem amb la resta de la family.

El consell es per si voleu involucrar a la family amb el tema de la btt es pot començar amb el trailgator.

LES GUILLERIES 2009 (Guilleries ve de Guillat)

Resulta que estava el divendres a la botiga del Llibert i feia una setmana que m'havien d'arribar unes llantes i pneumatics de tubeless i no arribaven. Quan ja alguns metals havien decidit de no arnar a les Guilleries per culpa del mal temps, la injecció de moral quan jo marxava de la botiga i entrava el de SEUR va ser important i en aquell moment vaig decidir d'anar a Les Guilleries.
Entraven les llantes i les rodes.
Portava tota la setmana sense sortir per lo que anava força descansat.
El diumenge sortim de Vilafranca a les 5:45, recollim el Llibert i el Xavi, i cap a Sant Hilari Sacalm. Arribem i ens trobem el Grimau que havia fet nit a la California. S'ensuma l'ambient de les curses, ens inscribim i el company comenta que hi ha el Traiter, un professional. A la sortida, ens avisen que si al km25 continuem no tindrem sortida fins al 70 (quina manera d'acollonir a la sortida). La veritat que la gent que es veia per alla no tenia 15 anys.
Bueno, sortida a les 8am i comencem a pujar i es que els boscos de les Guilleries son molt densos. Quasi falta que engeguem les llums. Anem fent pujada fosca, i comença una petita trialera. La baixem i tornem a pujar. Comença una de les pluges del dia. Puajda llarga.Arribem a dalt i comença la baixada. Pels que em coneixeu sabeu que les baixades eren una cosa que sempre m'havia agradat. Doncs ara ja no podré dir. Aqui les baixades son una altra cosa. Es tracta de tirar avall per petits barrancs, corriols inventats, sense llum i plens de fulles mullades. Les trialeres son a trossos amb bici i a trossos tirant la bici avall. Comencem a trobar a gent amb els primers problemes mecanics, doncs algun canvi trancat,....
Passem pel primer control i el paio tenia la carpa muntada pero cap taula ni menjar, ell a dins del Suzuki plovent de manera important. Portavem pocs kilometres.
Continuem pujant i em trobo un metal lesionat, doncs era la segona caiguda i tenia un bon cop a les costelles. Anava caminant amb la bici. Doncs deuria caminar uns 10km fins el proper control. M'havia oblidat dir-vos que al km 4 hi havia un mini control i que quan he passat just arribava un paio amb un Seat Panda carregat, baixa corrents i em diu si volia alguna beguda. I em diu que havia arribat tard (Jo que portava gent darrera pero no gaira, quasi tothom havia passat, dic tela marinera l'organització, glup!)
Bueno, doncs despres de trobar el metal lesionat em trobo una noia que me la vaig anar trobant a les baixades, doncs anaven un equip de 4 persones (3+1) AlpCross. Bueno, baixada molt dreta i arribem a l'esmorzar. Alla m'ho prenc amb calma , menjo molta coca, carrego el camelback i agafo un parell de platans. Una altra vegada carregat. Continuem baixant, i pillem un circuit de descens increible amb unes curves aperaltades, on de tant en quan hem de baixar de la bici perque hi ha uns palets que posen al mig per poder fer un salts impressionants, on el darrer salt potser ja es de tres metres i tenim una petita corda per baixar i no caure.Arribem a un embassament on comença a ploure es voreja, planejat, el travessem i pujada amunt. Afluixa la pluja i comença la pujada dura. De cop i volta torna a ploure a bots i barrals i pedres, paro a posar-me el xubasquero i torno a menjar. La pujada es va fer llarga, on vaig coneixer un parell del Bages que era la seva cinquena participació. Un cop dalt tirem avall junts, ara si que era un cami ciclable i comença a sortir el sol. Arribem a un altra embassament o era el mateix per una altra banda i comença la pujada forta. Caminem alguns km de pujada, com en l'anterior pujada. M'adelanten uns quants inclus caminant. Començo a anar tocat. Sembla que arribem a dalt pero no, encara falten alguns km pel dinar. Tot i que estem carenant, no fa molta pujada pero costa avançar. Portem mes de 60 km a l'esquena i bastans metros. Finalment em trobo a dos companys de Tordera que tot i ser pla, anem amb el plat petit i pinyo gran anar fent mofa de la duresa de la proba. Arribem al dinar a les 15:30. Comencem a menjar força arros i coca. La veritat es que jo començo a pensar amb l'abandonament. Arriba mes gent. Alguns d'ells pleguen, altres que estaven alla tambe pleguen. Jo estic decidit a plegar. Pero els companys de l'ultima pujada m'animen a continuar. I allò que dius que si hi som, continuem. Comencem els tres, i sembla que no pero el fet de no anar sol es molt millor, psicologicament. Bueno, per pair el dinar corriol de cabres i tira la bicicleta que despres baixo jo. Comença la pujada i mica a mica em despenjo dels colegues, que no esperen. Passem pels boscos densos i foscos, on la tarda es tira a sobre i falta llum. Puja la boira. Estem pujant i torna a ploure de manera forta, llamps i trons!!!!

Comença a caure una forta pedregada. Arribo a un lloc on trobo el Suzuki de la fotografia adjunta i es un avituallament dels dos colegues, que tenen dos amics que els estan fent d'assistencia. Tots ells havien fet les Guilleries algunes vegades i es coneixien be el terreny. Estem sota el toldo blau i la pedregada deixa el cami blanc. Arriben 3 corredors mes que es posen sota el toldo. Comencem a preparar uns cafes, ratafia. Jo pillo fruits secs, platans, glucosa. Començo a tenir un fred que em moro, pillo la jaqueta blava i quan fa 45 minuts que estem allà para de pedregar.

Decidim arrencar i anar tots en grup. No ve ningu mes al darrera nostre.Comencem a baixar i les cames es glacen. Tota la pedra glaçada ens glaça les cames, pero sabiem que tornariem a escalfar-la.Bueno, pillem cami ampla i baixem.Ho comencem a veure aprop el tema.

Hem arribat que era un dels objectius, segurament fora de control. El Llibert ha guanyat i m'espera desde les 15:15. Son les 20:00. L'altre company, el Xavi havia arribat a les 17:15. Bueno dutxa, sopar, cotxe i cap a casa.22:30 arribem a casa. La sensació quan hem arribat a Sant Hilari, era una sensació mítica que tela marinera.

El Llibert s'ha polit a un professional i aixo que s'ha fotut un pinyo hi ha anat molta estona sense ulleres per que s'antelaven. Jo tambe les he perdut. Aquest del Llbi es un campió.

Bueno, doncs la meva opinió es que caldrà tornar-hi alguna vegada, millor sense pluja perque això ho ha fet tres vegades mes dificil. Pastilles de fre bastant gastades, tot fa soroll. Per cert, no es gens recomanable amb V-brake, ja que un dels companys al km 30 ja no portava pastilles. Despres tambe comentar el tema de la desorientació total que tens en aquests boscos tan densos. I potser el que mes m'ha impressionat son les baixades de cabra, i corriols inexistents per on hem passat.

Posició segons el 3 de Vuit soc 81è amb 12:25 min. Nomes van acabar 90 de 200.

Bueno, animo a la gent a participar-hi en alguna propera edició ja que sol es massa dur.

Salut i cames.

Les fotos, son les que em van tirar quan estavem fent el cafe. Val la pena veure lo blanc que esta el terra.